Tipologia

Components del grup:

Tipologia: Antoni Ramis Busquets

Morfologia: Agnès Valero Vicens

Fonètica: Aina Ramon Aneas

Sintaxi: Laura Coll Rigo

Lèxic: Agnès Valero Vicens

L'Einpils és una llengua aïllant, amb tendència a les paraules monoformàtiques, ja que no té processos derivatius. Conseqüentment, és una llengua analítica (amb diverses paraules funció), tonal (amb tres tons diferents) i amb una estructura oracional fixa (SVO a les oracions enunciatives i VOS a les interrogatives). 

Una altra característica destacable de l'Einpils és l'absència de formes verbals en passat, futur i imperatiu (només hi ha present), la formació del plural per reduplicació,  l'organització temàtica de les paraules i l'ús d'alguns símbols per representar certs sons.

L'origen de l'Einpils és molt divers, ja que comparteix elements propis de múltiples famílies lingüístiques:

- Llengües Indoeeuropees: l'ús de síl·labes complexes (ex. "treps" = visitar)

- Llengües Níger-Congo: l'organització temàtica de les paraules.

- Llengües Sinotibetanes: el fet de ser una llengua aïllant, la tendència al monosil·labisme i les diferències tonals entre paraules.

Implicacions:

- Els modificadors verbals per a la negació, causalitat, reflexius i recíprocs van després del verb a les llengües amb estructura OV i abans del verb a les llengües amb estructura VO

               Ex. L'arbre no té fulles = Gaps µ bes dräâ dräâ

- Si una llengua té adjectius per a la forma, també en té per al color i la mida

               Ex. La taula és petita, vermella i quadrada= Jriê tip beäts, üeg bi fens

- Si l'estructura bàsica de l'oració no té el verb a l'inici, llavors els noms van a l'esquerra

              Ex. La pilota salta molt = Jeg et beäg

- Si una llengua segueix l'estructura SVO sol tenir els adjectius després dels substantius

              Ex. Els núvols negres són aquí = Its its üp tip büc

- Si una llengua té substantius també té pronoms. 

              Ex. El nadó plora molt. Ell té fred= Cüg eins beäg. Ceinx bes üars.