martes, 13 de enero de 2015

Origen de l'Einpils

Ens trobàvem en el moment més culminant de les nostres vides. Ho teníem tot, o quasi tot. Érem persones d’èxit; tant els meus companys com jo gaudíem d’una bona feina, amb un (molt) bon salari, unes famílies perfectes… tot el que podria desitjar una persona. Fins que ens vam adonar que l’únic que teníem era això.

La nostra vida era limitada, rutinària. I un dia els vaig proposar escapar-nos, fugir durant un temps, respirar un altre aire, aprendre coses noves, deixar la ment en blanc. Al principi tant l’Angès com la Laura es varen sorprendre bastant, però van acabar acceptant; en Toni, en canvi, no s’ho va pensar ni un moment. 

Al cap d’un mes érem tots a Tailàndia, amb quatre motxilles ben grans. Una de les coses que passen quan van quatre amics sols per un lloc que no coneixen es que es solen perdre, i això ens va passar.

 Perduts per l’Illa Koh Phi Phi ens vam trobar a una tribu que vivia allà. Desesperats, vam haver de recórrer a ells per poder sortir d’aquell lloc. Però quan la Laura intentava fer-se entendre amb l’anglès, ells no entenien res. En Toni va provar amb el poc tailandès que sabia, però tampoc va tenir resultat; fins que vam arribar a la conclusió que parlaven una altra llengua, una llengua que havien inventat ells per comunicar-se entre ells. 

Malgrat l’absència de comunicació que havia entre nosaltres, vam interpretar que ens convidaven a passar uns dies amb ells fins que vingués algú més que coneixés alguna de les llengües que parlàvem.

 I així va ser, al cap d’uns dies va venir un dels fills de la tribu, que sabia una mica d’anglès i ens vam poder fer entendre una mica. Ens va explicar que els habitants de la seva tribu parlaven una llengua que només ells sabien, l’Einpils, que amb el seu vocabulari forma el component de rialla (ein) i felicitat (pils).

 Sorpresos per la originalitat d’aquesta llengua, vàrem decidir que volíem saber més. Ens vam quedar tres anys i tres mesos, el nostre petit viatge es va convertir en un retir espiritual. I durant aquell període de temps vam poder observar les característiques de l’einpils: no existien les comparacions, ningú és ni més ni menys que ningú, simplement som tots diferents; no existeix ni el passat ni el futur, simplement existeix el present, ja que per ells és l’únic que existeix; no hi ha nombres perquè no els necessiten, tot és de tots. Entre moltes altres característiques que complementen la llengua d’aquesta tribu. 

Amb aquesta gent vam poder créixer molt com a persones, i malgrat que no teníem feina ni salari en aquell moment, ens vam sentir les persones més riques del món, perquè a partir d’aquell moment posseïm una cosa que molt poca gent té, i que gràcies a la tribu i al que significa la seva llengua, ho hem pogut aconseguir: pau. 

Per això, i molt més, hem volgut compartir amb vosaltres aquesta llengua que ens va captivar

No hay comentarios:

Publicar un comentario