martes, 13 de enero de 2015

Fonètica

Components del grup:
Tipologia: Antoni Ramis Busquets
Morfologia: Agnès Valero Vicens
Fonètica: Aina Ramon Aneas
Sintaxi: Laura Coll Rigo

Lèxic: Agnès Valero Vicens

La llengua Einpils, té un alfabet de dinou lletres, catorze consonants i cinc vocals.

Vocals:
- I: vocal tancada anterior no arrodonida. 
- Ü: Vocal tancada anterior arrodonida
- E: vocal mitja anterior no arrodonida
- A: vocal oberta anterior no arrodonida
-Ä: vocal neutre

Consonants:

- B: oclusiva bilabial sonora. No es pot trobar a final de paraula
- C: oclusiva velar sorda
- D: oclusiva alveolar sonora. No es pot trobar a final de paraula
- F: Fricativa labiodental sorda
- G: Oclusiva velar sonora. Només va davant a, ä, ü
- J: Fricativa post alveolar sonora. No pot anar a final de paraula
- L: Lateral alveolar aproximant sonor. Quan forma el dígraf ll (només a principi de paraula) és lateral aproximant palatal sonor.
- M: Nasal bilabial sonora. 
- N: Nasal alveolar sonora
- P: oclusiva bilabial sorda
- R: Vibrant alveolar sonora (però mai com la rr)
- S: Fricativa alveolar sorda
- T:  Oclusiva alveolar sorda
- X: Fricativa palatal sorda

Tons:
Com l'Einpils és una llengua aïllant està formada per paraules monosil·làbiques. Així, és necessàriament una llengua tonal. Els diferents tipus de tons que hi ha són:

1. Primer to (neutre): no hi ha cap tipus de símbol sobre la paraula i aquesta es pronuncia de manera sostinguda, sense variació. Ex: vocal = reits
2. Segon to (pla): es representa amb una ratlla sobre la vocal. Aquesta pot estar sobre la ī,ē,ā. Amb aquest to, s'allarga la vocal. Ex: Escriure = reīts
3. Tercer to (circumflexa): es representa amb un accent ^ sobre la vocal. Aquesta pot anar sobre la î, â, ê. Es pronuncia fent primer una pujada i després una baixada. Ex: paraula = reîts

Oracions interrogatives
Les oracions interrogatives orals s'introdueix amb una xiulet ascendent i finalitzen amb un xiulet descendent. Per escrit, acaben amb el símbol ?

Entonació:
Les paraules tenen principalment una única vocal, però, en alguns casos n'hi ha dues. En aquest cas, la tònica és la primera, excepte si la segona té el segon o el tercer to.
     Ex: preservar = frei; vessar = freî

Altres:
a) Les salutacions: Oralment es diu "Hola" amb un espetec  produït en xocar la llengua amb el paladar i adéu amb dos espetecs. Per escrit es representa amb els símbols >< (Hola) i >><< (Adéu)

b) El modificador de negació "no": Oralment, es nega amb l'espetec produït en xocar la llengua amb la part posterior de les dents superiors. Per escrit es representa amb el símbol  µ

c) La formació d'un adverbi: s'indica oralment la formació d'un adverbi  per mitjà del so sec i curt de "gr". Per escrit es representa amb una cometa abans de l'adverbi que es vol formar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario