Sintaxi

Components del grup:
Tipologia: Antoni Ramis Busquets
Morfologia: Agnès Valero Vicens
Fonètica: Aina Ramon Aneas
Sintaxi: Laura Coll Rigo
Lèxic: Agnès Valero Vicens

Estructura oracional:

-  Es obligatori la presència d'un subjecte a l'oració, excepte si el verb que hi ha a continuació fa referència al mateix subjecte. En aquest darrer cas, el subjecte podrà ser el·líptic, però no hi podrà haver cap element a la posició del subjecte.

- Oracions negatives: abans del verb està el símbol µ

        Ex: N'Aina no menja pomes = Aina µ eü grâ grâ

- Oracions enunciatives: segueixen l’estructura SVO

- Oracions exclamatives: segueixen la mateixa estructura que les enunciatives, però acaben amb el signe !

- Oracions interrogatives: segueixen l’estructura VOS

       Ex1: Pintes un quadre? = Äīs üm baīx? 

       Ex2: Quantes taronges tens? = Brâ bes gänts gänts baīx?

- Estructura oracional enunciativa completa: seguiria l’ordre de S-V-O-CI-Temps-LLoc-Manera

Relació entre constituents:

- Prep + Substantiu ------ Ex: al parc = aü müa
- Substantiu + Genitiu ------Ex: La bicicleta de n'Agnès = Mäe aif Agnès
- Aux + verb ---------------Ex: Ell volia pintar = Ceinx päef äīs
- Substantiu + Adj----------Ex: La mona divertida = Fuäg peürs

No hi ha oracions impersonals (es necessari que sempre hi hagi un subjecte, que pot ser "ceinx", neutre) ni oracions passives.

Oracions compostes:
- Oracions Juxtaposades: Fan ús dels signes de puntuació
- Oracions Coordinades: fan ús de les preposicions i conjuncions del diccionari
- Oracions subordinades: poden ser adjectives i substantives (en ambdós casos fan ús de la paraula "bips" (que), però les subordinades adjectives van sempre entre comes) i adverbials (que es connectaran fent ús dels adverbis senyalats al diccionari).

Primer text traduït a l'Einpils

El primer text traduït a l'Einpils va ser el capítol XI del Gènesi, el qual fa referència a la coneguda Torre de Babel. Aquí deixam la traducció:

"Beacs iax räups rüeps bi caüts caüts sar bip rüäcs rüäcs. Caüts caüts träa ars aiärs, sem saäms ans iaps aif Xina bi taäls beans.

Aets, ceinx ceinx rims aits ceinx ceinx. Caüts caüts päef bün bi lia jüā jüā. Ceinx ceinx xeîts saärs jüā aif  äē 'süeps bi bes dîp sats lüls.

Ceinx ceinx reüm aets:

Bipx bipx feüm iäp bi miäm bips ceinx täeps aü eag;  bipx bipx ti beacs caüts caüts ar ceinx at beacs iax.

Eüts träa säep aü ü iäp bi mäc feüm caüts caüts, bi räins: “beacs cäps cauts caüts bi rals cäps rits büf tip süa siets ceinx ceinx µ naps xaä µ süa siets µ tip aäf. Traü. Tüls säep täeps µ siers rots cienx cienx µ sem beacs baī.

Eüls ble cienx cienx ars sül beacs iâls, bi süat iäp mä. Babel tip iäp riâ, ar beans Eüls täeps µ siers ans rits beacs iax, bin ä seä Eüls ble caüts caüts beacs iax. "

Lèxic

Components del grup: 
Tipologia: Antoni Ramis Busquets

Morfologia: Agnès Valero Vicens

Fonètica: Aina Ramon Aneas

Sintaxi: Laura Coll Rigo

Lèxic: Agnès Valero Vicens

El lèxic de l'Einpils es caracteritza per estar estructurat en 24 categories, on segons la categoria, les paraules comencen per una lletra o per l'altre.

Dins la primera categoria (a-) hi ha les preposicions; en la segona (b-) veiem els verbs principals, acompanyats dels verbs auxiliars, les conjuncions i els adverbis i adjectius quantificadors; la tercera i quarta categoria  (c-) es compon majoritàriament per substantius familiars, els càrrecs de la tribu i els substantius sobre la cultura de la tribu; la quinta categoria (d-) es divideix en dos grups, per una part les parts del cos humà, i per una altra, els substantius que engloben la natura; a la sisena i la setena (e-) trobem tres grups diferents: els noms, els adjectius i els verbs no existencials;  la vuitena categoria (f-) compta amb els substantius centrats en els animals; la novena (g-), amb les plantes ; la desena (i-) està destinada a l’entorn on es mouen els habitants de la tribu; la categoria onze (j-) es basa en noms de mobles i objectes; la  dotze (l-) en complements de roba i accessoris; la tretze (m-) són bàsicament noms de recintes on les persones desenvolupen les seves accions; la catorze (n-), fa referència a l'àmbit del govern; la quinze (p-) són una sèrie d'adjectius i idees abstractes; a la setze (r-) hi ha l'àmbit de la comunicació; a la categoria disset (s-) abunden els adjectius i els substantius que fan referència a la descripció; en la següent, la divuit (t-), podem la temàtica de viatjar i els verbs de moviment; a la dinou (x-) abunden els adverbis i els noms que fan referència al temps; la categoria vint (ä-) es basa sobretot en els substantius destinats als objectes i elements procedents de la natura; la vint-i-una (l-) fa referència al camp semàntic dels aliments; la vint-i-dos (f-) fa referència als estats de la matèria i a la forma que presenta; la penúltima (ü-) es basa en el camp semàntic dels sentits; i, finalment, la darrera, la vint-i-quatre (s-), fa referència a una sèrie d'accions. 

ACCÉS AL DICCIONARI

A part d'aquestes paraules, hi ha un parell d'excepcions que ara mostrarem:

a) Les paraules amb funció (masculí, femení, pejoratiu, diminutiu i augmentatiu): s'expliquen a l'apartat de morfologia

b) Les salutacions: "Hola" es representa amb el simbol >< i "Adéu" >><<. La seva rponunciació es detalla l'apartat de fonètica.

c) Verb ser/ estar: No es troba inclòs a cap categoria, n'és una excepció. La seva traducció seria "tip"

d) El nombre zero: Com és l'únic nombre, tampoc es troba a cap categoria. La seva traducció seria "breä"

e) El modificador de negació "no": No es troba al diccionari perquè es representa mitjançant un símbol "µ". La seva pronunciació s'explica a l'apartat de fonètica.

Origen de l'Einpils

Ens trobàvem en el moment més culminant de les nostres vides. Ho teníem tot, o quasi tot. Érem persones d’èxit; tant els meus companys com jo gaudíem d’una bona feina, amb un (molt) bon salari, unes famílies perfectes… tot el que podria desitjar una persona. Fins que ens vam adonar que l’únic que teníem era això.

La nostra vida era limitada, rutinària. I un dia els vaig proposar escapar-nos, fugir durant un temps, respirar un altre aire, aprendre coses noves, deixar la ment en blanc. Al principi tant l’Angès com la Laura es varen sorprendre bastant, però van acabar acceptant; en Toni, en canvi, no s’ho va pensar ni un moment. 

Al cap d’un mes érem tots a Tailàndia, amb quatre motxilles ben grans. Una de les coses que passen quan van quatre amics sols per un lloc que no coneixen es que es solen perdre, i això ens va passar.

 Perduts per l’Illa Koh Phi Phi ens vam trobar a una tribu que vivia allà. Desesperats, vam haver de recórrer a ells per poder sortir d’aquell lloc. Però quan la Laura intentava fer-se entendre amb l’anglès, ells no entenien res. En Toni va provar amb el poc tailandès que sabia, però tampoc va tenir resultat; fins que vam arribar a la conclusió que parlaven una altra llengua, una llengua que havien inventat ells per comunicar-se entre ells. 

Malgrat l’absència de comunicació que havia entre nosaltres, vam interpretar que ens convidaven a passar uns dies amb ells fins que vingués algú més que coneixés alguna de les llengües que parlàvem.

 I així va ser, al cap d’uns dies va venir un dels fills de la tribu, que sabia una mica d’anglès i ens vam poder fer entendre una mica. Ens va explicar que els habitants de la seva tribu parlaven una llengua que només ells sabien, l’Einpils, que amb el seu vocabulari forma el component de rialla (ein) i felicitat (pils).

 Sorpresos per la originalitat d’aquesta llengua, vàrem decidir que volíem saber més. Ens vam quedar tres anys i tres mesos, el nostre petit viatge es va convertir en un retir espiritual. I durant aquell període de temps vam poder observar les característiques de l’einpils: no existien les comparacions, ningú és ni més ni menys que ningú, simplement som tots diferents; no existeix ni el passat ni el futur, simplement existeix el present, ja que per ells és l’únic que existeix; no hi ha nombres perquè no els necessiten, tot és de tots. Entre moltes altres característiques que complementen la llengua d’aquesta tribu. 

Amb aquesta gent vam poder créixer molt com a persones, i malgrat que no teníem feina ni salari en aquell moment, ens vam sentir les persones més riques del món, perquè a partir d’aquell moment posseïm una cosa que molt poca gent té, i que gràcies a la tribu i al que significa la seva llengua, ho hem pogut aconseguir: pau. 

Per això, i molt més, hem volgut compartir amb vosaltres aquesta llengua que ens va captivar

Fonètica

Components del grup:
Tipologia: Antoni Ramis Busquets
Morfologia: Agnès Valero Vicens
Fonètica: Aina Ramon Aneas
Sintaxi: Laura Coll Rigo

Lèxic: Agnès Valero Vicens

La llengua Einpils, té un alfabet de dinou lletres, catorze consonants i cinc vocals.

Vocals:
- I: vocal tancada anterior no arrodonida. 
- Ü: Vocal tancada anterior arrodonida
- E: vocal mitja anterior no arrodonida
- A: vocal oberta anterior no arrodonida
-Ä: vocal neutre

Consonants:

- B: oclusiva bilabial sonora. No es pot trobar a final de paraula
- C: oclusiva velar sorda
- D: oclusiva alveolar sonora. No es pot trobar a final de paraula
- F: Fricativa labiodental sorda
- G: Oclusiva velar sonora. Només va davant a, ä, ü
- J: Fricativa post alveolar sonora. No pot anar a final de paraula
- L: Lateral alveolar aproximant sonor. Quan forma el dígraf ll (només a principi de paraula) és lateral aproximant palatal sonor.
- M: Nasal bilabial sonora. 
- N: Nasal alveolar sonora
- P: oclusiva bilabial sorda
- R: Vibrant alveolar sonora (però mai com la rr)
- S: Fricativa alveolar sorda
- T:  Oclusiva alveolar sorda
- X: Fricativa palatal sorda

Tons:
Com l'Einpils és una llengua aïllant està formada per paraules monosil·làbiques. Així, és necessàriament una llengua tonal. Els diferents tipus de tons que hi ha són:

1. Primer to (neutre): no hi ha cap tipus de símbol sobre la paraula i aquesta es pronuncia de manera sostinguda, sense variació. Ex: vocal = reits

2. Segon to (pla): es representa amb una ratlla sobre la vocal. Aquesta pot estar sobre la ī,ē,ā. Amb aquest to, s'allarga la vocal. Ex: Escriure = reīts

3. Tercer to (circumflexa): es representa amb un accent ^ sobre la vocal. Aquesta pot anar sobre la î, â, ê. Es pronuncia fent primer una pujada i després una baixada. Ex: paraula = reîts

Oracions interrogatives

Les oracions interrogatives orals s'introdueix amb una xiulet ascendent i finalitzen amb un xiulet descendent. Per escrit, acaben amb el símbol ?

Entonació:
Les paraules tenen principalment una única vocal, però, en alguns casos n'hi ha dues. En aquest cas, la tònica és la primera, excepte si la segona té el segon o el tercer to.
     Ex: preservar = frei; vessar = freî

Altres:
a) Les salutacions: Oralment es diu "Hola" amb un espetec  produït en xocar la llengua amb el paladar i adéu amb dos espetecs. Per escrit es representa amb els símbols >< (Hola) i >><< (Adéu)

b) El modificador de negació "no": Oralment, es nega amb l'espetec produït en xocar la llengua amb la part posterior de les dents superiors. Per escrit es representa amb el símbol  µ

c) La formació d'un adverbi: s'indica oralment la formació d'un adverbi  per mitjà del so sec i curt de "gr". Per escrit es representa amb una cometa abans de l'adverbi que es vol formar.

Conversa en Einpils

Aquí teniu uns exemples pràctics per poder entendre millor com és la fonètica de l'Einpils., mitjançant dues converses. A més, també  hia la transcripció de la conversa en anglès i  en Einpils.

Història 1/ Rüars:

A- Hello! How are you?

B- Hi! I’m fine, and you?

A- Nice, thanks! What are you doing here?

B-  I’m doing a very interesting linguistic’s work. And you?

A- Yoga

B- Oh, great. Bye.

A- Aomm…

----------------------------------------------------------------------------

A- >< bäap tip baīx?

B- < >! bipx tip sär. Bi baīx?

A- Sär, plüe! Bips tip bün baīx büc?

A- Bipx tip bün beäg peürs rits siets. Bi baīx?

B- Jüams

A- Sär !>><<

B-Aomm…

Història 2/ Rüars Rüars:

A- Hi, friend!

B- Hello!

A- What are you doing here?

B- I’m going to the cinema. And you?

A- I’m going to my grandma’s house. 

B- Oh! It’s great! Have a nice day!

A- Bye!

----------------------------------------------------------------------------

A- ><, cri!

B- ><

A- bips tip bün baīx büc?

B- Bips ip eips iä. Bi baīx ?

A- Bips tip xeä crä mei.

B- Sär! Bes piêcs xaüns.

A- >><<

Morfologia

Components del grup: 
Tipologia: Antoni Ramis Busquets

Morfologia: Agnès Valero Vicens

Fonètica: Aina Ramon Aneas

Sintaxi: Laura Coll Rigo

Lèxic: Agnès Valero Vicens

Determinants:

Per una banda, l'Einpils no té determinants de cap tipus (articles, possesius, demostratius ni quantificadors) i tampoc hi ha nombres, a excepció del zero (breä), ja que quan va sorgir aquesta llengua intentava que fos el més senzilla i concreta possible. 

Pronoms:

Per una altra sí hi ha pronoms, però només personals, i són els següents.

Jo = bipx

Tu = baῙx

Ell (persona)/ (èsser indefinit o inanimat)   = ceinx

Ella (persona) = cräx

Nosaltres = bipx bipx

Vosaltres = baῙx baῙx

Ells (persones)/ (èssers indefinits o inanimats)  = ceinx ceinx

Elles (persona) = cräx cräx

Substantius:

En el cas dels substantius  no presenten flexió i en general no tenen gènere, per tant, la paraula planta (Gae) no és masculina ni femenina.

Tot i que no es diferència el gènere, sí que es diferència el sexe. Així, hi ha algunes paraules que són indefinides, però que acompanyades de certes paraules funció indiquen masculí (düf) o femení (nae)

           Ex1: cei (germà/germana, no s'especifica), cei düf (germà), cei nae (germana)

           Ex2: fäe (ca sense especificar), fäe düf (ca), fäe nae(cussa)

Una altra característica dels substantius és el plural, el qual es fa per reduplicació

           Ex. Cases = Mei mei

Per últim, hem de tenir en compte que a l'hora de fer un substantiu pejoratiu, es posa el substantiu + büg, per fer un diminutiu es posa substantiu +sü (petit) i per fer un augmentatiu substantiu + sä (gran). Aquí n'hi ha un exemple de cada:

          Ex1: boca = dits; bocota = dits büg

          Ex2: boca = dits; boqueta = dits sü

          Ex3: boca = dits; bocota (en català és el mateix el pejoratiu i l'augmentatiu) = dits sä

Adjectius:

No presenten flexió i no concorden amb els substantius, però hem de recordar que van després del substantiu. No hi ha superlatiu ni tampoc comparació tal i com la coneixem. Aquí hi ha uns exemples:

         Ex1: N'Aina és més alta que na Marta = N'Aina és alta i na Marta és baixa = Aina tip sāf bi Marta tip sax

         Ex2: N'Aina és menys alta que na Marta = N'Aina és baixa i na Marta és alta = Aina tip sax bi Marta tip sāf

         Ex1: N'Aina és tan alta com na Marta = N'Aina és alta i na Marta és alta = Aina tip sāf bi Marta tip sāf

Verbs:

L'Einpils només consta d'un temps verbal: el present. No té ni passat, ni futur ni imperatiu.

Adverbis

Per últim, en el cas dels adverbis, per poder formar-los s'escriu ' + substantiu. La pronunciació d'aquesta cometa s'explica a l'apartat de fonètica.

           Ex: ràpid = xeüps; ràpidament = 'xeüps

Tipologia

Components del grup:

Tipologia: Antoni Ramis Busquets

Morfologia: Agnès Valero Vicens

Fonètica: Aina Ramon Aneas

Sintaxi: Laura Coll Rigo

Lèxic: Agnès Valero Vicens

L'Einpils és una llengua aïllant, amb tendència a les paraules monoformàtiques, ja que no té processos derivatius. Conseqüentment, és una llengua analítica (amb diverses paraules funció), tonal (amb tres tons diferents) i amb una estructura oracional fixa (SVO a les oracions enunciatives i VOS a les interrogatives). 

Una altra característica destacable de l'Einpils és l'absència de formes verbals en passat, futur i imperatiu (només hi ha present), la formació del plural per reduplicació,  l'organització temàtica de les paraules i l'ús d'alguns símbols per representar certs sons.

L'origen de l'Einpils és molt divers, ja que comparteix elements propis de múltiples famílies lingüístiques:

- Llengües Indoeeuropees: l'ús de síl·labes complexes (ex. "treps" = visitar)

- Llengües Níger-Congo: l'organització temàtica de les paraules.

- Llengües Sinotibetanes: el fet de ser una llengua aïllant, la tendència al monosil·labisme i les diferències tonals entre paraules.

Implicacions:

- Els modificadors verbals per a la negació, causalitat, reflexius i recíprocs van després del verb a les llengües amb estructura OV i abans del verb a les llengües amb estructura VO

               Ex. L'arbre no té fulles = Gaps µ bes dräâ dräâ

- Si una llengua té adjectius per a la forma, també en té per al color i la mida

               Ex. La taula és petita, vermella i quadrada= Jriê tip beäts, üeg bi fens

- Si l'estructura bàsica de l'oració no té el verb a l'inici, llavors els noms van a l'esquerra

              Ex. La pilota salta molt = Jeg et beäg

- Si una llengua segueix l'estructura SVO sol tenir els adjectius després dels substantius

              Ex. Els núvols negres són aquí = Its its üp tip büc

- Si una llengua té substantius també té pronoms. 

              Ex. El nadó plora molt. Ell té fred= Cüg eins beäg. Ceinx bes üars.